Història de l'evolució de la pala d'enginyeria

Pala d'enginyer, millorada per tres generacions de pala per plegar dues vegades, el mànec és triangular i aerodinàmic, i té les funcions de pala, pic, palanca (espina), serra i ganivet. Pel que fa a la tecnologia de producció, s'utilitza acer d'alt carboni d'alta qualitat per augmentar la resistència. , Antidesgast, anticorrosió, resistència a altes temperatures. També coneguda com a pala de sapador. Durant la Primera Guerra Mundial, l'exèrcit alemany tenia un gran nombre d'equipaments i ús. El nombre del nostre exèrcit és el més gran entre les tres forces armades de l'Exèrcit Popular d'Alliberament. Després de la desintegració de l'antiga Unió Soviètica, actualment és l'exèrcit amb major nombre de persones del món. En la història, l'Exèrcit Popular d'Alliberament va utilitzar per primera vegada les pales a gran escala amb finalitats militars en les tres batalles principals. Abans, lluitaven contra la guerrilla. Després de l'alliberament i per motius històrics, la República va utilitzar estratègies militars com preparar-se per a la guerra i preparar-se per a la fam, cavar forats profunds i acumular gra, etc., i va dur a terme un gran nombre de projectes de construcció de búnquers subterranis. Va ser només aleshores que la pala d'enginyeria es va incloure oficialment a l'ús militar del nostre exèrcit. En l'àmbit de l'equipament, abans no hi ha hagut cap pala d'enginyeria militar uniforme i real, i s'ha utilitzat una pala de mànec llarg de fusta molt comuna.
Es pot dir que el naixement d'una generació de pales d'enginyeria militar és la necessitat de supervivència. Els soldats van trobar que el mànec de fusta de les pales normals era massa llarg, no era fàcil de transportar i era fàcil exposar l'objectiu, així que van serrar el mànec de fusta curt. Més tard, aquest mètode es va estendre gradualment. En aquell moment, el departament de logística va afegir alguns petits canvis a la pala basats en els suggeriments de molts veterans i observacions de camp en moltes pales que s'havien utilitzat durant molts anys. Primer, el mànec de fusta estava lluny de la part superior de la pala. Es va obrir un petit forat passant paral·lel a la superfície de la pala. En segon lloc, d'acord amb el desgast d'algunes pales antigues d'ús freqüent, el mànec de fusta es va canviar a una forma aerodinàmica gruixuda, fina i gruixuda, i es van afegir petits forats a banda i banda de la superfície de la pala. Els quatre petits forats s'utilitzen per lligar la pala a la bossa de marxa amb una corda. No és fàcil caure durant la natació armada, l'exercici intens i la marxa a llarg termini. El mànec de fusta aerodinàmic és més adequat per agafar-se a mà i també utilitza pintura verda de l'exèrcit tradicional.